gen 30

Discurs de Vicenç Navarro pronunciat en el marc de l’acte públic i obert de Procés Constituent “Com guanyar les properes eleccions i obrir un procés constituent?” al Col·legi La Salle-Bonanova, a Barcelona, el 24 de gener de 2015.

Lamento que no pugui estar amb vosaltres. Estic ara donant classes a Hopkins i no torno fins a mitjans de febrer. Tot i que no estic amb vosaltres físicament, estic amb vosaltres emotivament, como sempre ho he estat des del principi del Procés Constituent, quan la Teresa i l’Arcadi em van convidar a sumar-me a aquest moviment.

Mirant enrere, crec que és extraordinari el que hem fet i a on hem arribat. Persones de diferents sensibilitats estem juntes en un procés que intenta pressionar perquè s’estableixi una nova Catalunya sobirana, compromesa amb el ple desenvolupament democràtic, amb la participació del nostre poble en l’assoliment d’una societat justa, lliure, solidària i participativa, en la qual tots contribueixin segons les seves habilitats i capacitats, i en la qual tots rebin segons les seves necessitats.

Avui estem molt lluny d’assolir aquest objectiu. Una Transició immodèlica, d’una dictadura a una democràcia, sota el control i domini de les forces conservadores, va deixar un Estat espanyol molt poc democràtic, amb una molt escassa consciència social, i sense mai acceptar la plurinacionalitat d’Espanya i del seu Estat. Aquest Estat no és l’Estat que desitgem i no el considerem nostre.

Molts ens sentim agermanats amb els altres pobles i nacions d’Espanya. Però no ens sentim representats per aquest Estat. I ens encoratja saber que un nombre creixent de ciutadans d’aquest Estat tampoc es senten representats per ell. I ens dóna una gran alegria veure que alguns dels nostres projectes han inspirat demandes semblants de crear un nou Estat, cosa que si passés seria d’una enorme ajuda per a nosaltres aquí a Catalunya. I és així com estem veient la fi d’un règim que es va iniciar amb la Transició immodèlica.

Ara bé, aquesta Catalunya, les institucions de l’Estat i les institucions de la Catalunya oficial, tampoc ens representen. Volem una altra Catalunya, justa, sobirana i solidària. I no la Catalunya actual, a on una persona que viu a Pedralbes viu deu anys més que una persona que viu a Nou Barris. Aquesta no es la Catalunya que desitgem.

I aquesta Catalunya ha de ser sobirana per decidir sobre com vol relacionar-se amb d’altres Estats, incloent Espanya, i els seus ciutadans han de ser sobirans per decidir sobre tots els temes que afecten el seu benestar i la seva qualitat de vida.

Catalunya és una nació que ha de ser sobirana. I dins d’aquesta sobirania el dret a escollir, a escollir si vol separar-se d’Espanya i convertir-se en un Estat independent, si vol redefinir la seva relació amb l’Estat espanyol, o si vol mantenir la situació actual, situació que és cada cop més intolerable.

Les diferents vies per arribar a la nova Catalunya

Però hem de ser conscients que hi ha diferents sensibilitats dins del sobiranisme i també dins de l’independentisme. I avui, la realitat és que la direcció del moviment independentista està hegemonitzada per la sensibilitat conservadora i neoliberal representada per la força política dirigida pel President Mas, que està dirigint aquest procés de Transició i a la qual es propera la direcció de l’ANC i d’Òmnium Cultural. Aquesta afirmació no vol dir que ni una ni l’altra associació siguin conservadores i neoliberals. El que vull dir és que les direccions estan seguint la batuta del que diuen el President Mas i el seu partit, els mateixos que, sent coherents amb els seus postulats ideològics, estan promovent una visió de polítiques neoliberals que es tradueixen en les retallades i en les reformes laborals que condueixen a baixades dels salaris.

La relació entre el tema nacional i social

Encara que sempre es diu que el tema nacional i social estan íntimament lligats, la realitat és que la manera com es relacionen varia molt segons l’estratègia que s’estigui desenvolupant. Per a molts, incloent forces i moviments progressistes, la manera d’arribar al tema social és aconseguir la independència. Aquesta és també la postura del moviment dirigit pel President Mas. Aquesta estratègia és un profund error, perquè si la futura Catalunya és resultat d’una Transició dominada pel moviment conservador i neoliberal, tindrem una Catalunya molt semblant a la que existeix ara. En realitat, la Catalunya futura ja es pot veure en la Catalunya present, en la que, com a resultat de les seves polítiques, s’estan diluint la cohesió social i establint-se dues Catalunyes. I el seu abusiu control dels mitjans d’informació públics, en què sistemàticament exclouen les veus crítiques, és un mirall de la Catalunya que volen. Aquesta no és la nostra Catalunya.

La nostra estratègia

L’altra via que nosaltres hauríem d’emfatitzar és arribar al tema nacional a través del tema social, de manera que ja ara estiguin clarament interrelacionats. Fa falta que s’estableixi una Assemblea Social Catalana que inclogui totes les forces progressistes que s’oposin a les polítiques conservadores i neoliberals tant de l’Estat espanyol com de Catalunya, resultat d’una mobilització per crear una nova Catalunya, en què l’element clau serà el compromís de seguir un procés democràtic, posant la demanda per la solidaritat i la justícia social en el centre de les nostres reivindicacions, recuperant l’herència de les esquerres catalanes que van ser sempre les que van defensar Catalunya com a nació com a part del seu projecte de transformació social.

I amb això acabo. Crec que és important la via electoralista, però els nostres orígens ens recorden que la nostra vocació va molt més enllà que el procés electoral quant a possibles coalicions. No menystinc la importància d’aquest fet, però crec que és essencial que aquesta activitat tingui lloc al voltant d’una mobilització social molt marcada en la qual s’estableixi un bloc polític i social de canvi en què estiguin els moviments socials, els sindicats i també els partits per una Catalunya sobirana i justa. Estic segur que així ho farem.

Una abraçada a tots,

Vicenç

Baltimore, 24 de gener de 2015

Veure discurs en PDF
Recomendar a un amigo Recomendar a un amigo

Deixeu un comentari

Uso de cookies

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.

ACEPTAR
Aviso de cookies