Article publicat per Vicenç Navarro a la revista digital EL DEBAT, 5 de juliol de 2010
Aquest article critica els grans supòsits que sosté el documental “Adéu a Espanya?” que va emetre la televisió pública catalana, TV3, a favor de la independència de Catalunya. L’article critica també la doble moral de la direcció de TV3 que, va vetar un documental que presentava un debat sobre els mèrits i demèrits d’un sistema republicà versus un altre monàrquic (per considerar poc equilibrat) alhora que va presentar aquest programa (en el qual no hi havia cap veu que presentés una opinió contrària a l’independentisme).
Sóc favorable a l’autodeterminació del poble català. I no sóc contrari al projecte independentista tot i que no el comparteixi. Però em considero sobretot un demòcrata i m’ofèn la continua manipulació que passa en els mitjans, incloent els públics de la Generalitat, sobre la realitat que ocórrer al meu país, Catalunya. No cal dir que denuncio la retallada de l’Estatut que implica el dictamen del Tribunal Constitucional, un tribunal que no hauria d’existir i que, d’existir, no podria tenir potestat superior al de la sobirania popular (vegin “La transición inmodélica”. PÚBLICO, 01.07.10). Però, en el que vull centrar-me en aquest article és en la presentació de la realitat catalana, ara i en el futur, reflectida al documental “Adéu a Espanya?” presentat fa unes setmanes per TV3, que va promoure la causa independentista. Crec que els autors del programa eren plenament conscients de la seva tasca propagandística, ja que no va aparèixer cap veu (ni una sola) debatent situacions alternatives a la independència. No hi havia cap intent de presentar diferents versions d’un fet de tal transcendència. Totes les veus van parlar de forma directe i clara sobre la necessitat de que Catalunya se separi d’Espanya, una possibilitat que es farà encara més atraient a partir del dictamen del Tribunal Constitucional, presentant el Tribunal Constitucional com si fos la veu representativa d’Espanya (el qual és obvi que no és el cas).
Ara bé, la sorpresa del programa de TV3 no va ser tant el seu biaix independentista (que apareix amb més o menys subtilesa en molts dels seus programes), sinó el seu conscient esforç de no ser equilibrat, presentant només arguments a favor i ni un (repeteixo, ni un) en contra. Que això passi en un mitjà pagat per la majoria de la ciutadania, entre la qual, les veus independentistes a Catalunya són una minoria, no deixa de ser sorprenent. Però el que és preocupant és que fa poc TV3 va vetar un programa sobre quin sistema polític seria més democràtic a Catalunya i a la resta d’Espanya, si la República o la Monarquia (en què hi havia veus a favor i altres en contra de cada sistema) per considerar-ho excessivament esbiaixat a favor de la República i poc equilibrat. Es va veure com excessivament d’esquerres. La incoherència (per posar-ho d’una manera amable) d’aquesta dualitat de criteris reflecteix el sectarisme de la direcció de TV3, coneguda tant per les seves simpaties independentistes, com pel seu antiesquerranisme. En la gran majoria dels seus programes les esquerres no hi són ni se les espera, i això a pesar de que les esquerres van ser les forces que van lluitar més per defensar la identitat catalana durant la dictadura feixista, fet reconegut, fins i tot, pel ex President de la Generalitat de Catalunya, el Sr. Jordi Pujol.
Però, el que va ser també ofensiu, per a qualsevol persona amb vocació democràtica, va ser, a més de la seva falta de debat, la seva manipulació grollera. Així, el terme socialisme va aparèixer només una vegada per definir el Defensor del Poble, Sr. Enrique Múgica, al qual se’l defineix com el més gran obstructor de l’Estatut – immediatament després del PP-. No tinc cap simpatia per tal senyor, al qual considero un pèssim defensor del poble, però el més sectari del programa apareix quan en comptes de definir-lo com el Defensor del Poble, el programa el va presentar com el “socialista Defensor del Poble”, com si la seva pertinença al PSOE fora l’element identitari més important de tal personatge, el qual, per cert, va ser nomenat pel govern Aznar. La utilització del terme socialista per introduir a aquell personatge és una manera d’insinuar que el socialisme espanyol també s’oposa a l’Estatut, ocultant que el socialisme espanyol i totes les esquerres a Espanya han donat suport a l’Estatut a les Corts Espanyoles, que es va aprovar per àmplia majoria, amb l’oposició del PP. Moltes veus a Catalunya parlen constantment de la desafecció de Catalunya cap a Espanya, resultat de l’oposició d’Espanya a l’Estatut. Però no s’ha d’ignorar que la majoria de representants de la població espanyola van votar i van aprovar l’Estatut. Una realitat que les dretes nacionalistes intenten ocultar, intentant identificar al Tribunal Constitucional (que té una elevada densitat de magistrats ultradretans) representa Espanya. Solien fer el mateix amb la COPE i ara ho fan amb el Tribunal Constitucional.
Per cert, fa uns dies en el programa Divendres de TV3, van aparèixer tres tertulians, Lluís Foix, Francesc Sanuy i Pere Portabella, en què un d’ells, Portabella, repetia l’argument que els dos grans partits, el PP i el PSOE, no afavoreixen l’Estatut, ignorant novament que el PSOE el va aprovar al Congrés. I un altre tertulià, Sanuy, indicava que només dos intel•lectuals espanyols (repeteixo, dos), havien donat suport a l’Estatut. Tal declaració, feta a TV3 sense que ningú no li corregís, mostra el nivell d’ignorància o incompetència de molts tertulians de TV3 (todòlegs, experts en tot). En una lectura dels més grans mitjans de les esquerres espanyoles veuran que hi ha desenes d’autors favorables a l’Estatut. El mateix dia que es feia tal sorprenent declaració, Santiago Carrillo havia escrit un article en què s’identificava completament amb l’Estatut i amb el dret d’autodeterminació. I el partit majoritari de les esquerres, després del PSOE, IU, ha estat favorable a l’autodeterminació des dels seus inicis. Per què s’ignoren constantment aquests fets? Sembla que molts dels seus tertulians no han descobert a les esquerres a Espanya.
Però tornant a la tesi del documental. La tesi principal i central del documental de TV3 és que una Catalunya independent seria més rica i per tant tindríem un estat del benestar més avançat i millor finançat. Però el programa ignorava que un país pot ser més ric i a la vegada més pobre socialment. Estats Units és el país més ric del món i té un estat del benestar molt poc desenvolupat. No és el nivell de riquesa, sinó les relacions de poder (predominantment de classe, encara que també de gènere) i la seva influència sobre l’estat, lo qual determina l’extensió de l’estat del benestar. Quan les dretes tenen la més gran influència sobre un país (com ocorre als EUA, a Catalunya i a Espanya), l’estat del benestar resultant està poc desenvolupat. Quan són les classes populars i les esquerres les que tenen més gran influència sobre l’estat (com els països nòrdics escandinaus, de tradició socialdemòcrata), tenen llavors un estat del benestar més desenvolupat.
El fet que Catalunya tingui un estat del benestar poc desenvolupat es deu primordialment a l’enorme domini de les dretes al govern de Catalunya durant els últims seixanta anys (quaranta anys de dictadura i vint-i-tres d’una coalició liberal-cristiana demòcrata) que van prioritzar els serveis privats, atesos per sectors importants de les seves bases electorals – classes mitges de renda mitjana i alta- a costa dels serveis públics (atesos per les classes populars), temes mai debatuts a TV3. No és difícil imaginar què els passaria a les classes populars de Catalunya, en una Catalunya independent, si el Ministre d’Economia fora l’economista independentista més ultraliberal existent a Catalunya (l’economista més promocionat per TV3), que ha fet la proposta de privatitzar completament les pensions, tal com va fer el General Pinochet a Xile.
No cal dir que el programa de TV3 atribueix el retard social predominantment al dèficit fiscal de Catalunya amb Espanya, cosa que no ve avalada per les dades. Catalunya es gasta 5.475 euros estandarditzats (euros modificats per homologar la capacitat de compra d’un euro en països de la UE-15 amb diferents nivells de vida) en el seu estat del benestar. Se n’hauria de gastar, tanmateix, 8.210 pel nivell de riquesa que té. El PIB per càpita de Catalunya és el 110% de la mitjana de la UE-15, però la seva despesa pública social per habitant és només el 73% de la mitjana de la UE-15. Si els diners del dèficit fiscal de Catalunya s’assignessin a la despesa social, la despesa pública social per habitant passaria a ser de 6.440 euros estandarditzats, és a dir, 965 més per persona, cosa que és un increment important (i d’aquí que cal aplaudir els acords de finançament convinguts pel govern d’esquerra de Catalunya pactant amb el govern socialista central), però dramàticament insuficients per cobrir l’enorme dèficit social de 2.735 euros estandarditzats, dèficit que es deu a que l’estat no grava a les rendes de capital i a les rendes superiors en la mateixa quantitat que els seus homòlegs a la UE-15, sent també les rendes superiors i la burgesia industrial i financera les que defrauden a l’estat amb més gran impunitat. Aquesta és la més gran causa del subdesenvolupament social a Catalunya.
I els partits nacionalistes conservadors i neoliberals s’han oposat a la pujada dels impostos de les seves bases electorals que ha aprovat el govern tripartit, el qual ha disminuït en els seus anys de mandat 2003-2007 (2007 és l’últim any que Eurostat, l’agència de dades de la Unió Europea, ha publicat dades) la diferència de despesa pública social per càpita entre Catalunya per un costat, i el promig de la UE-15 per un altre, passant de 2.747 e.e. el 2003 a 2.658 e.e. el 2007, revertint més marcadament el creixement de tal dèficit que va ocórrer des de 1999 (2.520 e.e.) a 2003 (2.747 e.e.), durant el govern de CIU. Les esquerres, més pròximes a les classes populars que les dretes, van ser més sensibles a l’estat del benestar que les dretes. Això és del que els mitjans públics de informació i persuasió de la Generalitat amb prou feines en parlen.
Crec per tant que el programa no incloïa una diversitat d’opinions, presentant una versió independentista que és profundament conservadora i neoliberal, que es promovia per tal d’ocultar la causa real del subdesenvolupament social de Catalunya, que no és l’explotació nacional –que existeix i ha de denunciar-se -, sinó l’explotació per classe social que existeix i que s’oculta i s’amaga fins i tot en els mitjans públics d’informació i persuasió pagats pel poble català. I ara, les grans tensions creades pel dictamen del Tribunal Constitucional (que s’ha de respondre amb contundència) amagaran de nou l’explotació de classe que determina el subdesenvolupament social del nostre país. I alguns dels responsables d’aquest desenvolupament social seran els que més utilitzaran la senyera. I demà passat, després de les grans manifestacions (a les quals s’hi ha d’anar) continuaran aprovant i promovent propostes legislatives que danyin la qualitat de vida de les classes populars de la nostra població. Y de tot això, la direcció de TV3 no dirà ni piu.
Veure article en PDF