Text extret d’una notícia apareguda en el diari Públic el 10 d’agost de 2010
Dels 13 professionals i experts que van participar en la redacció del segon Informe Vilardell, quatre van voler explicitar en vots particulars les seves crítiques i matisos a una possible fórmula de copagament sanitari, malgrat que el redactat final ja deixava clar que no hi havia un acord en aquest sentit.
Vicenç Navarro
Llicenciat en medicina i cirurgia i catedràtic de polítiques públiques
L’aportació de Vicenç Navarro és la més extensa i precisa. Analitza diverses fórmules de copagament. Per una banda, parla del pagament d’un euro per cada visita com a fórmula per evitar que l’usuari abusi del sistema. “En realitat, no hi ha evidència que hi hagi aquest abús”, assenyala. Així, afirma que, tot i que les visites sanitàries per habitant són superiors a la mitjana europea, “un 30% es deuen a visites de tipus administratiu (…) i l’altre 20% són atencions que en altres països cobreix el personal d’infermeria”. Així, apunta que contràriament, la mitjana de “visites estrictament clíniques, mèdiques” és similar a l’europea i que l’efecte dissuasiu de l’euro només existiria en les rendes baixes.
Quant a la possibilitat que pensionistes rics paguin part dels medicaments, Navarro alerta dels perills de limitar la universalitat del servei.
Finalment, el catedràtic sí que acceptaria que alguns serveis com l’odontologia o la podologia es paguessin, però amb preus regulats, sempre que la despesa pública no els pogués cobrir.
Josep Maria Via
Doctor en medicina i cirurgia i màster en administració de serveis
En la seva aportació particular, Via considera que “no es pot plantejar cap tipus de copagament a banda dels esmentats en relació amb el confort i els medicaments en la mesura que no s’evidenciï de manera explícita la implantació de mesures de millora de l’eficiència i els resultats d’aquestes mesures”. De la mateixa manera, destaca que prèviament cal resoldre “el greuge comparatiu en matèria de finançament autonòmic que pateix Catalunya en relació amb el conjunt d’Espanya”.
Santiago Marimón
Llicenciat en administració i direcció d’empreses
Marimón apunta que, al seu parer, “una redistribució del copagament actual en funció de la renda hauria de ser, en tot cas, posterior a la supressió de costos innecessaris i disfuncions existents en introduir, difondre i dispensar els medicaments”.
Joan Ramon Laporte
Llicenciat en medicina i catedràtic de farmacologia
Laporte denuncia que el copagament “descarrega la responsabilitat sobre les ineficiències del sistema de salut en l’usuari” i que “el fet que la intensitat del copagament depengui de la renda declarada crea desigualtat, perquè és ben sabut que el nivell de frau fiscal augmenta amb el nivell de renda”.