Qüestionari del diari ARA a Vicenç Navarro sobre l’Estat del Benestar a Catalunya, 2 d’abril de 2013
– És sostenible l’actual model d’estat del benestar de Catalunya?
Naturalment que es sostenible. En realitat Catalunya es gasta en l’Estat del Benestar molt menys del que li correspon pel nivell de riquesa que té. El PIB per habitant de Catalunya es el 110% del promig de la Unió Europea dels Quinze (UE-15) i en canvi la despesa pública social per habitant es només el 80% del promig de la UE-15. En realitat Catalunya i Espanya es gasten molt menys del que s’haurien de gastar en el seu Estat del Benestar, que està molt poc finançat.
– S’ha tocat os en educació, salut i polítiques socials?
Catalunya es un dels països de la UE-15, el grup de països de la UE més rics de semblant desenvolupament econòmic al nostre, que es gasta menys en el seu Estat del Benestar. Aquestes retallades estan deteriorant d’una manera molt marcada els serveis públics d’aquest Estat del Benestar. Perquè es doni compte del nivell de subdesenvolupament social que hi ha a Catalunya, en el nostre país només una persona adulta de cada 10 treballa en els serveis públics de l’Estat del Benestar. A Suècia es un de cada quatre.
– Quines reformes es podrien impulsar per fer més eficients els serveis públics?
El problema més greu que tenen els serveis públics de l’Estat del Benestar a Catalunya no es la seva ineficiència, sinó el seu subfinançament. Naturalment que en qualsevol servei públic sempre es pot incrementar la seva eficiència. Ara bé, el major problema que té Catalunya es el subfinançament dels serveis públics de l’Estat del Benestar. Els números parlen per si mateixos. Es un error continuar les retallades. Lo que es necessita es augmentar els ingressos a l’Estat i a la Generalitat. Els ingressos a la Generalitat son més baixos del que li correspon a Catalunya pel seu nivell de desenvolupament econòmic.
– En quins àmbits podria retallar la Generalitat per complir amb l’objectiu de dèficit que fixi l’estat espanyol –entre 2.000 i 4.500 milions d’euros segons si és de l’1,5% o del 0,7%–?
Les retallades son unes polítiques públiques negatives no sols per desenvolupament social, sinó també econòmic de Catalunya. Estan contribuint a la recessió i a la disminució de la demanda. L’evidència de que aquestes retallades estan perjudicant el creixement econòmic i augmentant l’atur és molt robusta i evident.
– El Govern té marge i competències suficients en matèria fiscal per incrementar impostos de forma significativa per alleugerir la tisorada?
Si. La Generalitat de Catalunya té aquesta potestat. De nou, pel nivell de riquesa que te Catalunya la Generalitat podria ingressar molts més diners dels que ingressa. No hi ha dubte que el dèficit fiscal contribueix a aquest problema, però no és la única causa. Catalunya, Espanya, Portugal i Grècia tenen uns ingressos fiscals pobres degut a la gran força que les forces conservadores han tingut històricament en aquests països. La Generalitat podria recollir 400 milions d’euros més com a conseqüència de mantenir i no eliminar l’impost de successions, 538 milions d’euros com a conseqüència de recuperar l’impost sobre el patrimoni, modificat per centrar-se en les grans fortunes, 150 milions d’euros mitjançant la modificació de les multes i sancions per fer-les més progressives (tal com passa als països escandinaus), 150 milions d’euros d’un impost ecològic, que consistiria en un impost de 5 euros per cada vol que surti d’un aeroport català, 1.000 milions d’euros mitjançant un impost finalista, que anés a la sanitat, de caràcter progressista, enlloc dels copagaments, 600 milions d’euros a base de gravar els beneficis exuberants del capital financer, tal com va suggerir paradòxicament el Fons Monetari Internacional, i així molts altres tipus d’impostos.
– Aconsella desoir el límit fixat per l’Estat i aprovar uns pressupostos amb un dèficit superior? I mantenir tot l’any uns pressupostos prorrogats?
No hi ha dubte que l’Estat espanyol es un factor molt negatiu per resoldre la situació en que ens trobem. Però no oblidem que les decisions que es prenen a les Cortes Españolas, que han afectat negativament els ingressos de l’Estat, s’han pres per partits polítics catalans, que ara es queixen de que ara no hi ha diners. En aquest moment la Generalitat s’hauria de negar a fer retallades en l’Estat del Benestar i hauria de liderar el moviment social i civil en defensa de l’Estat del Benestar. Hi ha hagut masses retallades que han tingut un impacte molt negatiu , no sols econòmicament, sinó socialment: en la qualitat de vida i benestar social de la ciutadania.
Vicenç Navarro
Catedràtic de Polítiques Públiques
Universitat Pompeu Fabra