És amb gran pena que la UPEC ha d’informar a tots els seus amics i simpatitzants que el que fou membre del Consell Rector de la nostra Universitat, Luis de Sebastián, ha mort. Luis va ser un dels membres del Consell Rector que va treballar més activament, i des dels seus inicis, en l’establiment de la UPEC, participant, una vegada establerta, en les seves activitats, no només com a membre del Consell Rector, dissenyant el programa, sinó també com a ponent i moderador. Des del principi, Luis va creure en l’enorme necessitat d’establir la UPEC com un fòrum de trobada i reflexió de totes les forces progressistes de Catalunya, continuant la tradició establerta durant la República, de les Universitats Populars, fòrums de trobada entre el món acadèmic i les classes populars. Creia que l’Acadèmia Universitària havia d’enriquir-se a força d’afegir al coneixement escolàstic l’enorme experiència acumulada pels moviments socials, els sindicats, i els partits polítics en el nostre país en la seva lluita per a millorar la qualitat de vida de la població i molt en particular de la classe treballadora i altres components de les classes populars.
El seu compromís amb tal objectiu, clarament demostrat al llarg de la seva vida, es va traduir en la seva enorme productivitat intel•lectual i en la seva gran capacitat de treball i dedicació. La seva mirada clara, el seu etern somriure, la seva bondat, la seva humanitat, la seva gentilesa, el seu afecte als companys i companyes i el seu respecte a tots, inclòs als seus adversaris, van fer d’ell un sant “laic”, un sant “roig”, molt respectat i estimat per tots nosaltres. El seu cos va marxar. Però Luis estarà sempre en les activitats de la UPEC.
Voldria afegir una nota personal que mostra la talla humana i compromesa de Luis. El vaig conèixer fa ja molts anys a El Salvador. Jo era membre llavors del jurat del Tribunal dels Pobles (establert en el seu moment per Bertrand Russell i Paul Sartre) per a jutjar els crims i violacions dels drets humans comesos en totes les parts del món. Aquest Tribunal no tenia cap poder legal, només moral. Persones conegudes per la seva sensibilitat cap als drets humans (tals com l’escriptor Julio Cortázar, Eduardo Galeano, el premi Nobel Ward, entre d’altres), vam analitzar l’enorme crueltat de l’oligarquia salvadorenya. La repressió que aquesta oligarquia imposava a la població salvadorenya era enormement sàdica i brutal. Varem visitar El Salvador, i Luis, llavors Professor a la Universitat d’El Salvador, es va presentar voluntari per a recollir l’evidència d’aquesta brutalitat per al Tribunal, jugant-se la seva vida en això. Va ser llavors quan el vaig conèixer. Es va crear una estima mútua, i així es va iniciar una llarga amistat. Coneixent-lo, sabia que ell compartiria els nostres somnis i que ens ajudaria a establir la UPEC. I així va ser. Ens trucàvem amb freqüència, per a animar-nos en els inicis de la UPEC quan varem rebre una gran hostilitat per part de les dretes a Catalunya. Aquesta agressivitat, deia Luis, era signe que anàvem pel bon camí. La nostra última trobada va ser fa només unes setmanes, quan em va venir a veure per a solidaritzar-se amb mi i expressar la seva indignació pel fet que El Periódico hagués decidit vetar els meus articles per trobar-los massa “rojos” i crítics dels mitjans (incloent El Periódico). Em consta que Luis va protestar al diari, en el qual ell també havia col•laborat, sense que aquest rotatiu publiqués la seva protesta. Li vaig agrair el seu acte. Parlarem durant llarga estona. Varem riure veient les dificultats que anaven sorgint com mostra que continuàvem anant pel bon camí. Ens abraçarem i ens acomiadàrem. No sabia llavors que era l’última vegada que ens veuríem. Em va sorprendre i va doldre molt escoltar de la seva mort.
Sempre la mort és inoportuna. Però la de Luis ho és també, i molt. Quina llàstima que no veiés el triomf, per fi, de les esquerres a El Salvador, país al qual va estimar tant i al que va donar gran part de la seva vida! El seu treball i influència sembrats allà i aquí continuaran guiant-nos. Fins a sempre, amic i company Luis!