Publicat al setmanari EL TRIANGLE, el 27 d’Abril de 2009
Aquest article critica la postura de la dreta catalana i de Joan B. Culla, que manté que un Conseller o un Ministre de l’Interior mai hauria de criticar públicament la Policia que depèn d’ell. També critica les postures sostingudes per aquestes veus que han qüestionat que un partit d’esquerres com ICV-EA hagués de dirigir tal Conselleria.
El 18 de març hi va haver a Barcelona una manifestació d’estudiants que s’oposaven al pla Bolonya que va ser reprimida per la policia autonòmica catalana, els Mossos d’Esquadra, que va incloure alguns agents que es van excedir en l’exercici de la seva professió. Això va ser objecte d’una crítica de tals excessos pel conseller de l’Interior del Govern català, Joan Saura, responsable de la policia autonòmica. Tal crítica ha generat una resposta enormement hostil (no hi ha altra manera de definir-la) per part de la dreta catalana, des de la qual s’ha argumentat que les esmentades crítiques a la policia catalana afebleixen aquest cos. Un autor que ha reflectit aquesta postura és Joan B. Culla, pròxim a la dreta nacionalista conservadora, que en la seva columna setmanal en el diari El País va escriure un article titulat «Policía y responsabilidad política» (04.03.09), en el qual, amb els insults i sarcasmes que caracteritzen la seva columna, va criticar durament el conseller Joan Saura per haver fet pública tal crítica.
Escriu Joan B. Culla que la primera responsabilitat d’un conseller de l’Interior del Govern és donar suport al cos de policia –en aquell cas als Mossos d’Esquadra– facin el que facin, ja que, segons Culla, aquestes forces policials valoren sobretot el seu corporativisme, afectat –segons ell– per les seves crítiques públiques a aquells comportaments. Hi afegeix que la crítica a tal cos policial en cas de comportaments censurables correspon a l’oposició o a la premsa, però no al mateix conseller de l’Interior, la missió del qual és defensar el cos i cadascun dels seus agents, passi el que passi.
Aquest article, representatiu d’una opinió generalitzada entre les forces conservadores a Catalunya (el Partit Popular ha fet una crítica semblant), promou una actitud escassament democràtica, resultat de la falta d’enteniment sobre quina és la funció d’un Govern en una democràcia. És responsabilitat del Govern dirigir i supervisar l’Administració pública (i els Mossos d’Esquadra són també Administració pública) i això inclou criticar, denunciar i corregir els comportaments no democràtics de tal Administració pública, la qual hauria d’estar al servei de la ciutadania.
Els funcionaris públics (i els Mossos d’Esquadra ho són) haurien de ser, com bé expressa la narrativa anglosaxona, civil servants, és a dir, servidors de la societat. I el primer responsable que aquesta funció sigui realitat a Catalunya és el conseller de l’Interior de l’Executiu, que és el màxim responsable de tal cos policial. S’imaginen que, si un inspector d’Hisenda estigués robant el fisc, el conseller d’Hisenda hagués de callar en públic per protegir el sentit corporativista del cos d’inspectors? El senyor Joan Saura va criticar l’acte incívic realitzat per alguns policies; no va criticar tot el cos de policia. Amb aquella crítica, el ciutadà queda, doncs, reconfortat de conèixer que hi ha un conseller de l’Interior que està al seu servei (que és qui ha de conèixer millor tal cos
policial), que el protegeix de les males pràctiques d’alguns policies que donen mal nom a tot el cos dels Mossos. Aquesta obvietat democràtica se li escapa a gran part de les veus (la majoria conservadores) que han criticat amb ferotgia el conseller Joan Saura.
De fet, el que molesta profundament les dretes catalanes és que un dirigent del partit hereu dels comunistes catalans, el PSUC, estigui ara dirigint la policia autonòmica. Tal com el portaveu de Convergència i Unió va indicar, el partit de Joan Saura no hauria de governar la policia. Els conservadors sempre han cregut que la policia havia d’actuar amb duresa per mantenir les relacions de poder dominants en la societat. Que els
Mossos estiguin dirigits per una persona d’un partit que desitja transformar aquestes relacions de poder i com aquestes s’expressen, incloent-hi la manera d’actuar de la policia, els irrita (per dir-ho d’una manera amable) enormement. D’aquí vénen els insults i sarcasmes de Culla, que defineix com exagerades les crítiques de Saura als Mossos «com si allò hagués estat el diumenge sagnant de Sant Petersburg», suggerint que el que en realitat Saura desitja és dur la «batuta de comissaris polítics de pa
sucat amb oli» que està jugant perillosament amb experiments. El que hauria de fer –segons Culla– és actuar amb duresa enfront dels excessos populars, sense «que li tremolin les cames», i deixar-se d’ideologies com el «materialisme històric» (??!!) que porta Saura a «refusar defensar els Mossos, però els ofereix millores retributives i subvencions sindicals».
El que el «roig» conseller Joan Saura va fer era assegurar-se que les forces policials es comportin democràticament, continuant així la lluita per la democràcia que va liderar el PSUC, i que ha fet possible tenir avui una democràcia i uns mitjans en els quals Culla els insulta constantment.
Una ultima observació: vaig enviar aquest article a El País (on es va publicar l’article de Culla). No el van publicar permetent sols una breu carta al director. Agraeixo a EL TRIANGLE la publicació completa de l’article.