Nota de Vicenç Navarro, Rector Emèrit de la Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya

Quan vaig llegir que Saramago havia mort em vaig sentir com si tots haguéssim perdut un gran amic. Quan els moviments socials, els sindicals i els partits d’esquerra van decidir recuperar la Universitat Popular que havia existit a Catalunya (anomenant-la “Universitat Progressista d’Estiu de Catalunya) i em van demanar que dirigís, com a rector, aquesta nova Universitat Popular, vaig escriure a Saramago per preguntar-li si seria receptiu a ser membre del Consell Rector d’aquesta nova Universitat Popular, a la qual cosa va respondre amb gran caliu humà dient-me que estaria encantat, ja que creia que era una gran tasca establir un fòrum de reflexió en què coincidissin persones de diferents sensibilitats polítiques progressistes i involucrats en diferents tasques a la vida per preparar el futur a Catalunya i a Espanya, recuperant, al mateix temps, la memòria històrica.

Així va ser com va passar a ser membre fundador i assessor de la UPEC, oferint tot tipus de suports, consells i ajudes. La seva mort ens fa mal, ja que encara que estava lluny físicament, sempre el sentim com un més de nosaltres. I el sentim ara més que mai. El seu exemple d’home compromès, coherent i testimoni viu del que ha de ser una persona d’esquerres. Adéu company i amic! Sempre amb nosaltres!