Entrevista a Vicenç Navarro al Diari de Girona, 3 de desembre de 2010
Analitzi els motius de les 9 victòries en escons de CiU.
– La victòria de CiU no es deu a CiU sinó a la derrota del tripartit. En realitat el percentatge de l’electorat, és a dir, de la gent que podia votar, que vota a CiU ha anat baixant des de fa moltes eleccions. Aquesta baixada s’ha interromput perquè ha rebut el vot d’aquells que volien castigar el tripartit.
El vot de càstig al tripartit depèn de la classe social. L’abstenció de la classe treballadora i el vot de part d’aquesta classe treballadora al PP es deu, en gran part, a l’enuig amb les polítiques antisocials del govern Zapatero que van provocar una vaga general. També s’ha de tenir en compte l’abstenció de la classe treballadora quan el tema nacional-identitari és el que centra el debat polític a Catalunya, com ha esat el cas en aquestes eleccions.
Per altra part, sectors de les classes mitjana i de renda alta, de sensibilitat nacionalista, que havien votat als socialistes, han votat ara a Convergència i Unió, degut a la sentència del Tribunal Constitucional i la identificació d’aquest amb Espanya. També les classe adinerades han augmentat la seva participació, com a protesta a les polítiques d’esquerra del govern tripartit. I l’Església s’ha mobilitzat també (reforçada per la visita del Papa) en contra del laïcisme del tripartit. En definitiva, les dretes estaven molt mobilitzades com mostra que el percentatge de participació en els barris més benestants va pujar molt notablement i en canvi en els barris treballadors va baixar o es va mantenir molt baix, encara que sectors de aquesta classe treballadora van augmentar la seva participació per anar a votar al PP degut a la postura anti-inmigrant i en defensa del castellà que maliciosament es va presentar com a perseguit a Catalunya. I no oblidem que els majors mitjans de informació i persuasió de Catalunya, incloent TV3 i Catalunya Ràdio (controlats en la seva majoria pels mateixos professionals heretats de l’època CiU i que el govern tripartit sorprenentment no va canviar) van fer una campanya molt activa en contra del tripartit. La Vanguardia “el portaveu de la burgesia catalana” es va convertir en la Masguardia.
Quin és el motiu de la davallada a partir de mitjans del 90?
– Existeix una distensió marcada entre les classes populars i l’establishment polític. Les classes populars veuen que aquest establishment no està responent en la mesura que elles voldrien a les seves necessitats de la vida quotidiana. Entre altres factors veuen que els poders fàctics empresarials, financers, corporativistes i mediàtics tenen una enorme influència en la vida política, molt més del que té la gent normal i corrent. Per altra part, els mitjans de comunicació contribueixen a aquest distançament entre les classes populars i l’establishment polític perquè a més de tenir un biaix conservador i liberal, no toquen els temes que importen a la gent sinó temes que són de menor importància en la vida quotidiana. Aquesta distància entre les classes populars i els partits polítics afecten a tots els partits però encara més als partits progressistes perquè la gent vol més canvis del que els partits progressistes, una vegada en el govern, poden o volen fer. En els partits polítics, hi ha una excessiva densitat en els seus equips de direcció de gent professional amb títols universitaris i molt poca gent que sigui de la classe treballadora o de les classes mitjanes de renda baixa, que són la majoria del poble català. A Catalunya, el 30% superior de renda té un enorme poder polític i mediàtic, i el 70% restant en té molt poc. I els grans debats polítics prenen lloc dins d’aquest 30% que domina la vida política i mediàtica del país.
Existeix el desgast dins de CiU?
– CiU és una coalició d’un partit liberal que s’ha transformat en neoliberal que sempre ha estat molt proper al món empresarial i de la banca, i de la democràcia cristiana propera a l’Església. La pèrdua d’autoritat moral de l’Església, així com la impopularitat del neoliberalisme -que és la ideologia de la patronal- explica que el que intentin promoure és un nacionalisme conservador que redueixi el conflicte major que té Catalunya, no entre les classes socials, sinó entre Catalunya i Espanya. Això els hi va molt bé. Per això la sentència del Tribunal Constitucional i les veus jacobines que són moltes dins del PSOE els hi va anar molt bé. Era el millor que els podia haver passat a les dretes per a centrar el tema identitari en el debat polític, oblidar-se dels grans problemes que el poble català té en la seva vida quotidiana.
Creu que en algun moment de la història s’ha produït la identificació del país amb el partit?
– El tema nacional sempre l’han intentat monopolitzar les dretes per ocultar els seus interessos de classe que són sempre els que al final dominen les polítiques d’aquell partit. S’ha d’entendre que l’enorme subdesenvolupament de l’Estat del Benestar a Catalunya no es deu primordialment a l'”expoli” de Catalunya per part d’Espanya, sinó a les polítiques fiscals del govern CiU durant els 23 anys que va governar. CiU sempre ha defensat més interessos privats sobre els públics, i això es veu en la sanitat i escoles del nostres país.
Creu que la baixa participació en les convocatòries al parlament és una clau vital per les victòries de CiU?
– Sí. El que intenta CiU és mobilitzar a la burgesia, petita burgesia i classes mitjanes de renda alta i desmobilitzar la classe treballadora. Per això sempre fa propostes nacionalistes que centrin el debat polític no en tema de classes socials i conflicte de classes sinó en temes nacionals, presentant el conflicte entre Catalunya i Espanya. No hi ha dubte de que hi ha un dèficit fiscal que s’ha de corregir però l’existència d’aquest dèficit fiscal no és la causa principal de que Catalunya, a pesar dels progressos que s’ha fet durant el tripartit, continua a la cua de l’Europa social.
L’abstenció és una prova de desinterès per la política catalana o una aprovació “tàcita” (o implicita) per part dels no votants de CiU d’allò que reivindica aquest partit?
– La tesis neoconservadora i neoliberal de que l’abstenció es deu a l’aprovació de les polítiques dels partits governants per part de la població que s’absté és absurda. Segons aquesta tesis les classes amb menor renda estarien més satisfetes amb les polítiques dels governs que la burgesia que s’absté menys. L’abstenció és un indicador d’alienació política i tota l’evidència científica mostra que l’abstenció es deu al sentiment per part de la ciutadania que s’absté, del que el seu vot no compta, perquè creu que tots els polítics són iguals. Per això la classe treballadora és la que s’absté més. Ha votat tantes vegades per partits que no han fet el que han promès, que la gent perd confiança.
Coneix algun altre cas semblant en una democràcia?
– El gran poder que tenen els grups empresarials i financers que dominen la vida econòmica d’un país així com les institucions ideològiques com l’Església, que tenen gran influència en la societat, es deu a fer creure a la gran majoria de la població de que els seus interessos particulars són els interessos generals de la nació. D’aquí que, tant el nacionalisme com la religió, s’utilitzen freqüentment pels grups fàctics d’un país per aconseguir la lleialtat de les classes populars, inclús en contra dels interessos d’aquestes classes. La història d’Europa està plena d’aquests casos. I Catalunya és un cas bastant representatiu d’aquest fet.
Veure entrevista en PDF